De quan estava equivocat.

Potser tenia 14 o 15 anys, o fins i tot 16. Tenia 14 anys i portava la carpeta on hi col•locava els deures folrada amb la bandera catalana i, al bell mig, amb retolador, hi tenia dibuixat el símbol “okupa”. No okupava cap casa aliena, gràcies a Déu, però creia en la cosa okupa i tota la filosofia equivocada. Dibuixava centenars de rodones i aquesta espècie de llamp acabat amb una fletxa que fa el signe okupa. Dibuixava el logo de la pitjor categoria humana. Tenia 14 o 15 o fins i tot 16 anys i estava equivocat en gairebé tot. Hi ha un temps passat que quan madures, que si madures, perd tot el sentit, i si encara hi creus és que no t’has fet gran. Fer-se gran implica un ordre que per lògica elimina tota mena d’idees que vulneren els drets dels altres. La propietat privada, aquesta paraula que fa tanta ràbia als comunistes i als hippies i a tota la gent que encara creu que el que tu has guanyat ha de ser també un guany seu, perquè sí, sense cap més raó que aquesta, la propietat privada deia, és ús exclusiu i individual d’una persona que s’ha guanyat amb el seus diners i el seu esforç una cosa que li pertany només a ell. La cosa okupa xoca directament contra els drets fonamentals i no hi ha cap raó, per molt tendra que sembli, per okupar una casa que no és teva i que no n’has pagat ni en pagaràs mai res. Excusar-se en que la casa està deshabitada i això afavoreix a l’encariment del totxo és un argument infantil, de 14 o 15 o 16 anys. És un argument egoista, com sol ser tot el que defenses a aquesta edat: egoista. Ningú té dret a res que no sigui seu i ningú pot okupar, per tant, casa teva. El simple fet de posar aquesta “K” espantosa, que reprodueixo quan dic: “okupa” o “okupada” perquè se sàpiga de què estem parlant, ja denota que res de bo en trauràs de tota aquesta filosofia en contra de les llibertats mínimes. Tots aquells que tant prediquen la pau i la llibertat encabat t’acaben okupant la casa i encara tenen la barra de dir-te que hi tenen tot el dret perquè tu, amb el teu pis o la teva casa, que has pagat o encara pagues, no en treus profit. Aquest argument està molt bé per quan tens 14 anys i encara no has pagat res i tot el que tens és de regal i no saps encara què costa pagar un pis. Un okupa és aquell que en nom de la llibertat et roba la casa. És molt greu creure en un sistema de valors que defensa el robatori. És molt greu okupar una casa i farcir-la de banderes negres i inundar-la d’olors que recorden als anys 80. Olors de perdició i desgràcia. Olors que no han portat res de bo i que només buscaven revolucions de pa sucat amb oli. Calades d’okupació i fum espès de degradació humana. Ningú té dret a robar-te el que és teu, i si ho intenta fer, l’única sortida possible hauria de ser la presó i no aquesta compassió de deixar-los encara alguns mesos més perquè tinguin temps de recollir la marihuana i els matalassos que han escampat pel que era el teu menjador. Hi ha una època en la que estaves equivocat en tot, o en gairebé tot, i que ara ha passat. Hi ha una època llunyana i fosca on buscaves la veritat però no sabies com trobar-la i aleshores et feies l’okupa, de boca, i anaves contra el sistema. Hi ha una època passada, equivocada, que si no has superat val més que reflexionis una estona i et posis a treballar. Queixar-se per com està la vida i encabat fotre-li el pis a algú que lluita per sortir-se’n: miserable. La justícia no la va inventar algú que fumava psicotròpics i robava les cases dels altres.